El inicis de l’OEP
L’Obra d’Exercicis Parroquials té quasi 100 anys d’història. A la Barcelona de 1908, el P. Blanch i el P. Camps, recolzats per un grup de congregants de la Purificació i S. Francesc de Borja, van iniciar una campanya d’Exercicis Espirituals tancats, en complet retir. Anaven adreçats principalment a la classe treballadora, com a reacció a l’onada de materialisme que s’estenia en aquesta època, i en línia amb la doctrina social proclamada per Lleó XIII. Fins 1918, més de 10.000 obrers van respondre a iniciatives com aquesta. Més tard, la mort d’un dels directors i la malaltia de l’altre, van provocar cert declivi d’aquest important moviment.
El 1923, un grup de jesuïtes i de sacerdots, sota la direcció del P. Francesc de P. Vallet SI, van reprendre la tasca, convençuts de la manca d’un mitjà que ajudés a la perseverança en la fe, organitzant l’Obra d’Exercicis Espirituals. Seguien la pauta d’ “Obres parroquials” que havien tingut molt èxit a Bèlgica i Holanda. Aquest moviment, dirigit com des de l’inici, cap als treballadors, es va anar ampliant a la resta d’estaments socials, igualment necessitats d’un mitjà d’ajuda i de perseverança en la doctrina de Crist.
Els primers Exercicis es van fer a Cases d’Exercicis, Seminaris (com els de Barcelona, la Seu d’Urgell, Solsona i Lleida), Santuaris (Ntra. Senyora de Montserrat, Núria, Falgars, la Gleva i Sant Crist de Balaguer) i fins en hotels, balnearis i col·legis. Des de 1300 persones el primer any fins als més de 60.000 exercitants comptabilitzats durant els primers 25 anys.
La Guerra Civil va tenir un gran impacte en l’Obra d’Exercicis, morint molts exercitants. La tràgica experiència d’aquests anys va propiciar la reflexió sobre la transcendència, tornant a aflorar, amb més vitalitat que mai, un gran nombre de persones practicants d’Exercicis Espirituals.
El 1939, l’organisme diocesà de l’Obra d’Exercicis Parroquials, reconstruït, tornà novament a les tandes d’exercicis. Els 2.000 o 3.000 exercitants/any anteriors a la Guerra Civil es van triplicar després d’ella.
La Casa de Sant Ignasi de Sarrià ha de ser ampliada per donar cabuda a aquesta afluència de practicants, de tota edat i condició, una diversitat que crida l’atenció, davant la familiaritat i delicadesa cristiana entre els assistents, característica essencial de l’OEP també en els nostres dies.
Entre les activitats de l’OEP eren clàssiques les Assemblees Generals i els Recessos Extraordinaris amb gran nombre d’assistents. Malgrat això, la disminució de practicants religiosos en una societat cada vegada més laica, va provocar una forta caiguda dels seus associats cap a finals de la dècada dels 70, quan, fidel als seus principis
fundacionals i al seu caràcter ignasià, reprèn la nova OEP el jesuïta Josep Solé-Assens SI.
L’OEP avui
Amb el jesuïta Josep Solé-Assens va ressorgir un grup reduït de joves, al principi pocs més d’una dotzena, que després de practicar Exercicis Espirituals a Manresa, van ser el nucli inicial de l’OEP actual.
Els estatuts de l’OEP van ser motiu de nova redacció el 17 d’abril del 2004, adaptant els anteriors als temps actuals i del Dret Canònic, però mantenint l’essència dels seus objectius. L’OEP, tal com estableix en aquests nous estatuts “és una associació pública de fidels, amb personalitat jurídica pública, constituïda a la diòcesi a l’empara del que estableix el Codi de Dret Canònic”. L’Arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, la va erigir com associació “pública” de fidels el 27 de juliol del 2005 (veure document), organisme diocesà de l’Arquebisbat de Barcelona.
Solé-Assens va morir el 29 d’agost del 2008. Tot un referent d’estil de vida, de simpatia i d’entrega per a tots nosaltres. Agraïm al Senyor haver pogut comptar amb ell durant tants anys.
Després de Solé-Assens, l’OEP compta des de principis del 2011 amb el nou consiliari, el Dr. Ramon Corts i Blay, el primer consiliari no jesuïta, qui entre les seves múltiples funcions té la de ser rector de la Basílica de la Concepció de Barcelona, i la de director de l’Editorial Balmes. La seva experiència com a rector ens és ser molt útil per orientar l’OEP cap a les parròquies, fidels a la nostra vocació parroquial, i avala el millor futur per a la nostra entitat, per tal de complir amb la seva funció de propagació de la fe en especial a través dels Exercicis Espirituals i els recessos a les parròquies. Donem-ne gràcies a Déu, i preguem per ell, perquè l’ajudi en les seves funcions.