L’OEP és una associació pública de l’Arquebisbat de Barcelona, que té una doble finalitat:
-
-
-
- Evangelitzar mitjançant la pràctica dels Exercicis Espirituals i dels recessos, i
- Conservar i vigoritzar el fruit dels Exercicis per la vida parroquial.
-
-
Per això, segons els seus estatuts:
- “Organitzarà Campanyes i Tandes d’Exercicis Espirituals en complet retir, o Exercicis oberts o predicats i Dies de retir ordinaris i extraordinaris, procurant que els practiquin el major nombre possible de persones, de tota edat i condició.
- Prepararà els Exercicis mitjançant la formació catequètica.
- Cultivarà la perseverança i millorament de les persones que hagin practicat els Exercicis, mitjançant una catequesi continuada.”
Perquè segueixen tenint un paper important en la nova evangelització. A la pàgina Exercicis podeu trobar alguns motius del seu atractiu, però sempre resulten sorprenents, encara que només sigui d’un recés de poc més d’un dia, fins i tot per a qui encara estigui un xic allunyat de la fe cristiana. Ningú no queda indiferent davant d’aquesta trobada personal amb el Crist ja que és Ell qui ve al nostre encontre..
La vocació parroquial de l’OEP des de fa més de 100 anys
L’Obra d’Exercicis, 100 anys d’història. Va començar a actuar amb el qualificatiu de “Parroquials” a la tanda del 25 de febrer – 2 de març de 1923, a Cervera, i en un senzill hospital es van reunir 19 homes i el Rector Arxipreste. Només veient l’estret llaç d’unió des dels inicis amb les parròquies es pot comprendre la vocació parroquial de l’OEP.
Propagar la realització d’Exercicis Espirituals i recessos a través de les parròquies, ja des dels seus inicis.
Per això es van organitzar les anomenades Lligues Parroquials de Perseverança, una “organització” pertanyent a una parròquia. El rector, ajudat per seglars, organitzava una tanda d’Exercicis Espirituals, i s’encarregava que arribés al major nombre de feligresos. Un esforç recompensat amb el gran nombre de exercitants que van acudir a les diferents tandes.
La societat d’avui ha transformat les pràctiques religioses, en moltes zones limitada al 10% de la població. D’esser una activitat de “masses”, s’ha passat a viure la fe en nuclis molt més reduïts.
Un canvi de tal magnitud ha exigit “adaptar” la forma d’actuar de l’OEP. Les “Lligues de Perseverança” han perdut actualitat pel que fa al seu aspecte més formal, organitzatiu, encara que no en el seu esperit. De ser organitzacions co-directores amb les parròquies d’Exercicis Espirituals i activitats de perseverança, l’OEP ha passat a ser una associació al servei dels Exercicis Espirituals i recessos de les parròquies, que també s’han adaptat a les necessitats dels seus feligresos.
Oferim a les parròquies la nostra ajuda en l’organització i realització de les seves tandes d’Exercicis Espirituals, fidels a l’ideari de l’associació. Podeu veure els detalls aquí: Ajudar les parròquies
Fem Església
L’OEP no es un moviment religiós, ni un grup tancat, sinó que promou que els seus associats estiguin oberts a les activitats i necessitats de tota la comunitat eclesial, especialment les de la parròquia a la qual pertanyen, com un feligrès més. Aquesta vocació parroquial existent des dels seus orígens, queda clarament reflectida en els nostres estatuts: “Conservar i reforçar el fruit dels sants Exercicis per la vida parroquial”.
Retalls de la nostra història
A la Barcelona de 1908, el P. Blanch i el P. Camps, recolzats per un grup de congregants de la Purificació i S. Francesc de Borja, van iniciar una campanya d’Exercicis Espirituals tancats, en complet retir. Anaven adreçats principalment a la classe treballadora, com a reacció a l’onada de materialisme que s’estenia en aquesta època, i en línia amb la doctrina social proclamada per Lleó XIII. Fins 1918, més de 10.000 obrers van respondre a iniciatives com aquesta. Més tard, la mort d’un dels directors i la malaltia de l’altre, van provocar cert declivi d’aquest important moviment.
El 1923, un grup de jesuïtes i de sacerdots, sota la direcció del P. Francesc de P. Vallet SI, van reprendre la tasca, convençuts de la manca d’un mitjà que ajudés a la perseverança en la fe, organitzant l’Obra d’Exercicis Espirituals. Seguien la pauta d’ “Obres parroquials” que havien tingut molt èxit a Bèlgica i Holanda. Aquest moviment, dirigit com des de l’inici, cap als treballadors, es va anar ampliant a la resta d’estaments socials, igualment necessitats d’un mitjà d’ajuda i de perseverança en la doctrina de Crist.
Els primers Exercicis es van fer a Cases d’Exercicis, Seminaris (com els de Barcelona, la Seu d’Urgell, Solsona i Lleida), Santuaris (Ntra. Senyora de Montserrat, Núria, Falgars, la Gleva i Sant Crist de Balaguer) i fins en hotels, balnearis i col·legis. Des de 1300 persones el primer any fins als més de 60.000 exercitants comptabilitzats durant els primers 25 anys.
La Guerra Civil va tenir un gran impacte en l’Obra d’Exercicis, morint molts exercitants. La tràgica experiència d’aquests anys va propiciar la reflexió sobre la transcendència, tornant a aflorar, amb més vitalitat que mai, un gran nombre de persones practicants d’Exercicis Espirituals.
El 1939, l’organisme diocesà de l’Obra d’Exercicis Parroquials, reconstruït, tornà novament a les tandes d’Exercicis. Els 2.000 o 3.000 exercitants/any anteriors a la Guerra Civil es van triplicar després d’ella.
La Casa de Sant Ignasi de Sarrià ha de ser ampliada per donar cabuda a aquesta afluència de practicants, de tota edat i condició, una diversitat que crida l’atenció, davant la familiaritat i delicadesa cristiana entre els assistents, característica essencial de l’OEP també en els nostres dies. Entre les activitats de l’OEP eren clàssiques les Assemblees Generals i els Recessos Extraordinaris amb gran nombre d’assistents.
Amb el transcurs dels anys, la disminució de practicants religiosos en una societat cada vegada més laica, va provocar una forta caiguda dels associats cap a finals de la dècada dels 70, quan, fidel als seus principis fundacionals i al seu caràcter ignasià, reprèn la nova OEP el jesuïta Josep Solé-Assens SI.
Amb el jesuïta Josep Solé-Assens, tot un referent d’estil de vida, de simpatia i d’entrega per a tots nosaltres, va ressorgir un grup reduït de joves, al principi pocs més d’una dotzena, que després de practicar Exercicis Espirituals a Manresa, van ser el nucli inicial de l’OEP renovada actual.
Els estatuts de l’OEP van ser motiu de nova redacció el 17 d’abril del 2004, adaptant els anteriors als temps actuals i del Dret Canònic, però mantenint l’essència dels seus objectius. L’OEP, tal com estableix en aquests nous estatuts “és una associació pública de fidels, amb personalitat jurídica pública, constituïda a la diòcesi a l’empara del que estableix el Codi de Dret Canònic”. L’Arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, la va erigir com associació “pública” de fidels el 27 de juliol del 2005 (veure document), organisme diocesà de l’Arquebisbat de Barcelona.
Després de Solé-Assens, que va morir el 29 d’agost del 2008, fidel al seu esperit parroquial, l’OEP compta des de principis del 2011 amb el primer consiliari que és rector diocesà, el Dr. Ramon Corts i Blay, rector de la Basílica de la Concepció de Barcelona. La seva experiència com a rector ens resulta molt útil per orientar l’OEP cap a la nostra vocació, les parròquies, per tal de complir amb la nostra funció d’evangelització a través dels Exercicis Espirituals i els recessos parroquials.
Decret d’erecció de l’OEP