Des de divendres 7 a dissabte 8 de març vàrem organitzar un recés a la casa d’exercicis de la Fundació de la Casa de la Sagrada Família i Sant Ignasi de Loiola a Vallvidrera. Va ser dirigit pel bisbe Agustí Cortés, sent bisbe de la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat des de que es fa formar (2004-2024), anteriorment bisbe d’Eivissa(1998-2004), actualment jubilat. Al recés vam tenir una assistència de 28 persones.
Després de la rebuda i acomodació dels assistents, vàrem celebrar la Santa Missa de divendres (Santes Perpetua i Felicitat, patrones de les mares lactants que donen llum en condicions difícils, màrtirs del segle II a Cartago). Posteriorment, es va fer la presentació del recés i la primera plàtica sobre Perquè estem aquí en el recés i que espera el Senyor de nosaltres, el somni de Déu vers nosaltres i la seva frustració, i el món desèrtic (pobresa, fam, set, abandó, soledat, amor traït, foscor de Déu, buit de les ànimes, etc…).
Després vam anar a sopar i tot seguit la segona plàtica va ser sobre La vocació renovada, en la que es va parlar de la mirada de Déu, la crida de Déu, i el perdó que obre el futur.
Una vegada finalitzada la segona plàtica vàrem fer una estona d’Adoració al Santíssim amb el res de les completes i cap a dormir. Tota la tarda i part de la nit de divendres va estar plovent d’una forma moderada.
L’endemà ens vàrem aixecar amb música i abans d’esmorzar vàrem fer el res dels Laudes.
La tercera plàtica va vessar sobre El desert que floreix, sent un temps de dificultat i de gràcia a la vegada, que ens ajuda a créixer. Els cristians no hem de fugir del desert, sinó que l’hem de travessar sense por, no estem mai sols.
La quarta plàtica sobre El camí esperançat, aprofundint sobre l’esperança en La Bíblia, i relació entre fe i esperança.
I la cinquena darerra plàtica sobre Donar raó de l’esperança, el repte de romandre ferms en l’esperança, els enemics de l’esperança, i donar raons amb mansuetud per l’esperança. L’esperança comporta despreniment. I ens va recordar que El Magnificat és un cant-oració esperançada.
En totes les xerrades ens va fer reviure diferents salms (18(19), 22(23), 26(27), 43(44), 87(88) i 130(131)).
Durant les xerrades el bisbe ens va oferir experiències pròpies i alienes que van il·lustrar les explicacions. També ens va convidar a recordar i aprofundir en els macarismes de Jesús.
Sempre entre xerrada i xerrada hi va haver temps per a la reflexió. El recés va finalitzar amb un resum de les xerrades i aportacions de les persones assistents, i al final la Santa Missa de diumenge abans de tancar el recés.
Les persones assistents van participar activament en les celebracions i es va mantenir un silenci que va ajudar a tothom a aprofitar millor el recés.
Cal agrair al bisbe la seva participació malgrat que estava força constipat i hagués sigut molt comprensible la seva absència tenint en compte també la seva edat.
Declaracions d’un matrimoni assistent al recés:
«Le damos gracias a Dios y a la «Obra de Ejercicios Parroquiales», por permitirnos vivir este “Retiro Cuaresma camino de esperanza”. Un pedacito de Cielo. Las reflexiones de monseñor Agustín Cortés, llenas del Espíritu Santo y con sabiduría divina serán luz y esperanza para nuestra vida. Dios los bendiga grandemente.»
GS & SG