Des de divendres 22 a dissabte 23 de novembre vàrem organitzar un recés a la casa d’exercicis de les Missioneres Germanes de Betània, a Cornellà de Llobregat. Va ser dirigit pel Pare Manel Bellmunt SDB, fins fa poc vicari de la parròquia Maria Auxiliadora, i actualment a la casa salesiana M. Auxiliadora a Borriana (Castelló), a 300 kilòmetres de Barcelona. Al recés vam tenir una assistència de 20 persones.
Després de la rebuda i acomodació dels assistents, vàrem celebrar la Santa Missa de divendres (santa Cecília, verge i màrtir).
Posteriorment, es va fer la presentació del recés i la primera xerrada sobre l’Exercitar-se en l’encontre amb Jesús ressuscitat per la força del seu Esperit. De la que es pot destacar algunes frases:
L’epidèmia de superficialitat, ens fa difícil arribar a la profunditat del cor.
Durant la nostra vida hi ha molts encreuaments, però pocs encontres. Només els encontres arriben al cor.
Acollirem a l’altra en la nostra perifèria o en la nostra profunditat?
Després vam anar a sopar i tot seguit la segona xerrada sobre El gran do del Ressuscitat: l’Esperit de vida, de la qual podem reflexionar sobre:
Jesús ha vessat sobre nosaltres l’Esperit de vida que ell ha rebut del seu Pare .
En la resurrecció hi ha tres implicats: el Pare que ressuscita al Fill, el Fill que és ressuscitat pel Pare, i l’Esperit que és l’Alè de vida del Pare que dona vida al Fill.
Aquest Esperit de vida ens transforma i vivifica en la direcció de la comunió, malgrat les resistències de la llibertat humana.
Una vegada finalitzada la xerrada vàrem fer una estona d’adoració al Santíssim amb el res de les completes i cap a dormir.
L’endemà ens vàrem aixecar amb música i abans d’esmorzar vàrem fer el res dels Laudes.
La tercera xerrada va vessar sobre l’Esperit ens dóna la capacitat de ser contemplatius en la relació, que es va parlar sobre:
El vivent que projecta permanentment sobre nosaltres l’Alè de vida que rep del Pare.
Descobrir Déu en cada esser humà. Cal “pujar a la finestra de Déu” per veure l’altre, des de la mirada misericordiosa de Déu.
Els joves, els pobres i els malalts, són el lloc teològic on Déu ens parla, són l’altar on Crist ens convida a dipositar l’ofrena de la nostra vida.
Convé “aparcar” els records negatius i potenciar els positius. De vegades estem excesivament “autocentrats”. Déu ens convida a sortir de la nostra zona de comfort.
La quarta xerrada sobre l’Esperit filial, va ser precedit pel res de l’Àngelus. En la xerrada es va reflexionar sobre:
En la Trinitat aprenem que no és més qui dona que qui rep. Tan diví és donar com acollir.
Tan diví és estimar com ésser estimat. Tan diví és donar vida com acollir vida que se’ns dóna.
Què costa més, estimar o deixar-se estimar? Cal deixar-se estimar pels altres, i saber acollir les seves propostes.
I la cinquena xerrada sobre l’Esperit de paternitat-maternitat, va ser precedida pel dinar. En aquesta xerrada es va parlar de:
Déu és la font originària de la vida i els altres, si alguna vegada podem donar vida, és perquè abans l’hem rebut.
Que les persones tinguin més vida i més ganes de viure, deprés d’haver-se trobat amb nosaltres.
Qui no dona vida, perd la seva i som en la mesura que donem el que tenim per viure.
Donar des de la gratuitat, sense esperar res a canvi.
Sempre entre xerrada i xerrada va haver-hi temps per a la reflexió. El recés va finalitzar amb una posada en comú i la Santa Missa de diumenge.
Declaracions d’un assistent al recés:
«Aquest recés ha servit per a sentir i renovar la crida de l´Esperit de Jesús ressuscitat al meu cor. Una crida a l’amor cap a Déu Trinitat i que s’ha de fer extensible als altres, concretant-se en la caritat. Ha estat un plaer poder compartir-lo amb vosaltres.»