Camí de Sant Ignasi; Aragó, Etapa 15 de 27
22.09.2018
L’etapa 15 del camí de Sant Ignasi de Loiola la vàrem fer en dos dies. De bon matí, la majoria de pelegrins vàrem sortir de Barcelona a 2/4 de 7 del matí, encara era fosc. Desprès de 310 quilòmetres en cotxe ens vàrem trobar a l’aparcament d’autobusos de Saragossa-El Pilar. Primer de tot vam portar els cotxes a Utebo per poder tornar a Saragossa per la tarda. L’organització va distribuir a cada persona un escrit per poder-lo llegir, pensar, meditar, resar i reflexionar com acompanyament durant el pelegrinatge, com ajuda per al creixement espiritual.
Érem dotze, com els apòstols de Jesús, però sense Judes Iscariot. Vàrem començar a caminar al voltant de ¾ de 12. El primer tros del camí era per dins la ciutat, passant pel camí que vorejava el riu Ebre. Desprès per l’Expo Saragossa 2008, exposició Internacional celebrada justament feia 10 anys, dedicat a l’«Aigua i al desenvolupament sostenible».
En sortir de la ciutat vàrem travessar l’Ebre i començàrem a caminar per una pista de terra. Passàrem el poble de Juslibol, després pel “Galacho de Juslibol” (un espai natural). Galacho és una paraula aragonesa per anomenar un meandre abandonat pel riu. Per aquest espai natural passava un trenet. Al cap de poc vàrem fer una pausa per agafar força i beure aigua. Ja començava a fer molta calor (més de 30°C). El camí passava a la vora del riu Ebre, la vegetació de ribera (tamariu, salzes, freixes i oms) ens feia una mica d’ombra, també més endavant hi havia força cultius de blat de moro, alfals i horta. Cada pelegrí anava al seu ritme, uns sols reflexionant interiorment i altres en parelles, tercets o quartets, compartint converses interessants. Tothom tenia cura d’esperar als que s’endarrerien per no deixar-los sols. A 2/4 de 4 vàrem parar al poble de Molzalbarba a dinar a la terrassa d’un bar.
Desprès de dinar va costar una mica aixecar-se, per continuar fins al poble d’Utebo, final d’etapa. Vàrem arribar a aquest poble al voltant de les 17h, havent recorregut 16,28 quilòmetres en unes 4’5 hores a una mitjana de 3,7 quilòmetres per hora. Tot seguit, varem pujar als cotxes i tornàrem a Saragossa, a l’hotel on es van afegir dos pelegrins més al grup.
Desprès d’un petit descans, ens vam arreglar i assistirem a la missa de 20h a El Pilar on abans vam resar un rosari. A continuació vàrem anar a sopar a l’hotel amb un menú consensuat per tots i com que no en teníem prou, desprès de sopar vam sortir per anar a veure el Palau de l’Alfajarería, actualment, les Corts d’Aragó.
23.09.2018
Diana a les 7h i tots a esmorzar a 2/4 de 8. Hi ha qui va arribar fins i tot abans. Hi havia gana. Esmorzars de tots tipus, salat, dolç, fruites, cereals, llaminadures, etc… Desprès marxem amb cotxe fins a l’església d’Utebo. Portem els cotxes a Alagón, tonen els conductors i comencem a caminar al voltant de les 10h. Iniciem la peregrinació amb un rosari tot caminant. Algú llegeix l’escrit per reflexionar, del llibre “El Camino Ignaciano” d’Iriberri i Lowney. El camí també és de terra i al principi no passem per la vora del riu. Igualment apareixen cultius de blat de moro, cols, alfals, pollancres, etc… i molts ciclistes. Veiem un ramat de cabres i bens negres. Trobem una serp d’aigua atropellada per una bicicleta. Al voltant de les 12h fem una petita pausa i tornem a tenir el riu Ebre al costat. Resem l’Àngelus i qui ho desitja continúa la reflexió personal amb soledat.
A continuació ens creua un ramat de bens blanc sense pastor. Un tractor ha de parar, ja que no passem tots i no hi ha prou amplada de camí. Passem per una bòbila i arribem al restaurant d’Alagón. Etapa de 16,68 quilòmetres en unes 4 hores a 4,2 quilòmetres per hora. Premen una beguda per refrescar-nos, baixem a dinar al menjador i escollim els plats d’una carta prou amplia. Vàrem dinar força bé i a la vegada es van mantenir tots junts converses molt interessants de l’actualitat social i de l’església. Ens vam acomiadar al voltant de 2/4 de 6 per fer els 330 quilòmetres de tornada cap a casa esperant retrobar-nos pel començament de curs oficial. Ens espera la preparació del recés d’advent.
Varem passar dos dies en peregrinació reflexionant i resant a plena natura, fent esport i acompanyats de persones amb les que tenim uns lligams importants de llarga amistat, que han crescut una mica més durant aquestes dues jornades.