Dissabte 9 de novembre ens va venir a veure mossèn Rafel Sabé a la nostra seu de l’OEP, sacerdot salesià missioner de Santa  Maria de Palautordera que ja porta 27 anys a l’Àfrica Subsahariana.

Quan va acabar d’estudiar dret, va sentir el desig de seguir les passes de Sant Joan Bosco. L’ordenaren al 1991, i al 1992, en plenes olimpíades de Barcelona, va ser destinat a Abidjan, després a Duékoué i Korhogo (Costa d’Ivori) fins al 2006.

A partir del 2006 va ser destinat a Kara (Togo) fins al 2012 que arribà a Guinea Conakry treballant a Kankan i Siguiri (ciutat de 60.000 habitants). Va treballar en el Grup de Prevenció Anti-èbola, i actualment és director d’un col·legi a la missió salesiana de Saint Alexis-Siguiri. En aquest col·legi es fa una obra educativa al servei dels nens i joves pobres dels pobles de la zona.

També es dona formació professional de soldadura, fusteria, mecànica d’automòbils i d’electricitat. D’aquesta manera poden treballar al seu país i no han de marxar, amb el que s’aconsegueix enriquir el seu propi país.

La missió salesiana està immersa dins un context islàmic on la població cristiana és minoritària.

A la nostra seu, mossèn Rafel, ens va fer una Missa en la que ens va anar explicant el significat de la litúrgia. EI sermó va tenir un contingut pràctic i a la vegada senzill i entenedor, que ens va obrir més els ulls a aquest gran misteri.

A continuació a la sala de xerrades ens explicà realitats difícilment comprensibles per nosaltres del que passa a l’Àfrica. També anècdotes compromeses i divertides, i experiències en aquest continent que tant estima. Quan parlava, transpirava confiança en el Senyor.

Fins i tot en situacions de perill de mort, va donar-se totalment a la providència de Déu, sense por a morir, ja que ens va dir que quan has perdut la por a la mort, és quan ets totalment lliure. I ens va explicar el cas d’un company seu, el missioner salesià mossèn Antonio César Fernández, que aquest 15 de febrer va morir assassinat a trets en un bosc a 40 quilòmetres de la frontera sud de Burkina Faso a la localitat de Nohao, de la província de Boulgou, durant un atac yihadista. Els atacants van parar el vehicle on anaven ell i dos salesians togolesos. Durant una mitja hora registraren el vehicle, i desprès se’l van endur cap un bosc proper on li van disparar tres trets. Tenia 72 anys, dels quals 37 com a missioner, 55 de salesià i 46 de sacerdot. Tota una vida donada als demés.

https://salesianos.info/le-cerre-los-ojos-y-le-hice-el-signo-de-la-cruz-en-su-frente/

Una pregària per a que la seva ànima descansi eternament amb el Senyor.

Una membre de l’Obra d’Exercicis Parroquials va portar un pastís de taronja, un de poma i llaminadures per celebrar aquesta trobada. Estava tot molt bo. Moltes gràcies de part de tothom.

 

Mossèn Rafel va venir a veure’ns malgrat tenir el canell trencat, quan ajudava a una persona que estava a punt de caure en una peregrinació a Lourdes (Fra).

Al final de la trobada se li va fer un donatiu, recollit aquella tarda, de part de tots els assistents.

Des d’aquí li fem una salutació, per dir-li a reveure i que Déu et protegeixi !!!!!!

 

Testimoni d’una jove assistent a la visita que ens va fer el mossèn:

“El missioner salesià Rafel Sabé ens va acompanyar a la trobada dels dissabtes. El seu testimoni va ser el d’un religiós d’una fe molt profunda, enamorat de Jesús i fins i tot disposat a donar la seva vida per amor a Déu. 

Actualment està a Guinea Conakry com a director d’un col·legi que va començar amb 300 alumnes, i gràcies a la seva dedicació ja en té 1.600. Ell està convençut que la providència de Déu ha fet el miracle, i gràcies a això molts alumnes, bastants d’ells cristians, podran accedir a la universitat.

També ens va explicar diverses situacions perilloses en les que s’ha trobat i tot i així mai ha dubtat que la seva missió està a l’Àfrica. En tot moment ha sentit la presència de Déu molt propera i que mai es cansa d’actuar i protegir-los.

Què ens emportem d’aquest testimoni? En Rafel ens va remarcar que hem de ser sempre cristians alegres, optimistes i esperançats perquè Déu mai ens abandona. Hem de fer un tros de cel a la terra.”

Crònica de la trobada amb el salesià Rafel Sabé